divendres, 17 de juliol de 2015

Tenim sequera? Les dades de precipitació

La calor d’aquests darrers dies està fent que aquest estiu, quan només som 17 de juliol, estigui sent especialment pesat, sobretot si pensem que tot just entrem a la canícula, el període climàtic més càlid estadísticament.
Cascada de la Vall
Aquesta forta calor, acompanyada per manca d’aigua, ens està deixant imatges de sequera com les que reprodueixo. Per exemple, un riu Francolí a parts sec, un torrent de la Vall molt pobre i fonts completament eixutes. Ara bé, estem davant d’un episodi excepcional? Podem parlar de sequera en aquests primers 7 mesos de l’any?

A continuació analitzaré breument les dades de precipitació d’aquest juliol a Montblanc en comparació amb els darrers anys. Així com també, les dades d’aquests primers 7 mesos de 2015.
De moment, aquest mes de juliol no ha plogut ni un sol litre i les prediccions a mig termini apunten a que aquest juliol seguirà càlid i sec. Si fem cas a les prediccions, cosa sempre perillosa al clima mediterrani, i preveiem que aquest mes de juliol no plou ni un sol litre estaríem davant d’un fet excepcional, ja que des del 1983 no trobaríem un juliol completament sec. Ara bé, hem de tenir present que la mitjana climàtica* de precipitació d’aquest mes estiuenc és de tan sols 10,8 litres, on cal apuntar que hi ha molts anys en que plou menys de 5 litres com el 2011 (3,2l), 2010 (1,8l), 2007 (4,6l), 2006 (4,6l) 2005 (2,1l), 2003 (2,9l), 2002 (2,1l), 2000 (1,3l)... D’aquest darrers 30 anys, la dada que realment sorprèn són els 50.6 litres caiguts al mes de juliol de 2001. Per tant, aquest mes és i ha estat sempre molt sec i que aquest any no hagi plogut gens pot sorprendre, però no és un fet en cap cas alarmant.

El Riu Francolí  el seu pas per Montblanc, a trams sec

Més alarmant és si els mesos precedents també han estat secs, especialment a la primavera. Aquests primers 7 mesos de l’any la precipitació acumulada a Montblanc ha estat de 145,8 litres, més de 100 litres per sota de la mitjana de la darrera dècada que és de 253,3 litres. També es troba per sota de la mitjana climàtica de precipitació (darrers 30 anys) que és de 224,4 litres. Per tant, aquests primers mesos sí que han estat clarament per sota de la mitjana. De fet, només 4 anys, dels darreres 30, mostren registres inferiors. Parlem dels anys 1994,1995, 2005 i 2006. El període 1994-1995 va ser especialment sec, com també ho fou el del 2005-08 que es va acabar amb una primavera molt generosa on el mes de maig es van acumular més de 240 litres. Completament diferent al mes de maig d’aquest any on només va ploure 4,2 litres, la dada, sens dubte, més preocupant d’aquest any i la que justifica aquest dèficit hídric.  

Així doncs, podem dir que el mes de juliol és un més històricament molt sec a Montblanc  i, en general, a tot Catalunya. Ara bé, el problema és que portem, també, uns primers mesos de l’any força més secs on, si a la propera tardor les precipitacions no són abundants, els registres podrien ser molt més preocupants.

Finalment, mostro aquest mapa del Servei Meteorològic de Catalunya on es pot interpretar l’índex de precipitació estàndard dels darrers 6 mesos, en el qual podem observar que tan Montblanc, bona part de la Conca de Barberà i la zona oriental de les Muntanyes de Prades estem en una situació de sequera lleugera. Els propers mesos marcaran si aquesta sequera esdevé, o no, extrema.
De moment, esperem que les prediccions fallin, acabi plovent, puguin baixar les temperatures i converteixi en paper mullat tot l’anàlisi anterior. Mentrestant seguirem buscant ventiladors, bevent força aigua i utilitzant gorres i viseres.    






*La mitjana climàtica o normal climàtica calculada pel període de referència de 30 anys (1986-2015).
**Les dades han estat extretes del Servei Meteorològic de Catalunya i Meteoprades.net


Imatge refrescant de la font del Grèvol


dimecres, 1 d’abril de 2015

Les altres ermites de Montblanc

Si ara ens preguntéssim quantes ermites hi ha a Montblanc, fàcilment, tots respondríem que dues: Sant Josep i Sant Joan. I certament ho encertaríem. Tanmateix, arran d'una conversa en la reinauguració de l'ermita de Sant Josep, després d'una merescuda restauració, vam constatar que el terme de Montblanc hi trobem altres edificacions religioses. Fem-ne una breu ressenya i localització.

La que es troba en un millor estat de conservació, és l'antiga església de Sant Salvador de Prenafeta. Es troba situada a l'antic poble de Prenafeta, a la serra de Miramar, en el camí de Prenafeta al Tossal Gros, proper a les restes de l'antic castell.
És original del segle XIII i va ser abandonada, com el poble, al segle XVIII. En el seu entorn encara trobarem restes de l'antic municipi abans de traslladar-se en una zona més oberta al peu de la muntanya. L'església és d'una sola nau. Actualment es manté en peu amb el portal originari.

Antiga Parròquia de Sant Salvador de Prenafeta
Interior de Sant Salvador

En segon lloc, trobem Sant Domènec. És una capella o ermita del molí de Figuerola. Es localitza fàcilment, a la carretera de la Riba a Farena, situat a la riba esquerra del riu Brugent, annexa al molí anteriorment anomenat, passat el molí del Jan, en el meridià de les Garrigues.
L'ermita o capella es troba adossada al molí, d'uns 40 m² amb porta d'arcada i rosetó. Actualment, es troba en mal estat i ja només es mantenen en peu les parets.

Capella o ermita de sant Domènec

Interior de Sant Domènec


En tercer lloc, tenim de Sant Pere del Pinetell. Si seguim el camí de Montblanc a Barberà, quan ens trobem en paral·lel a l'àrea de servei però a l'altra banda de l'autopista, trobarem les restes d'aquesta construcciPodira ser del segle XIII o al segle XIX ja es trobava abandonada. Es pressuposa que aquesta construcció podria haver estat l'església de sant Pere del Pinetell. Però aquesta hipòtesi presenta molts dubtes i més aviat sembla que es tracta d'una torre defensiva de l'antic poblet del Pinetell. La construcció té un caire semicircular i, actualment, ja només es troben part de les parets i una petita entrada.

Restes de Sant Pere



Finalment, ens cal recordar altres ermites que es troben en un bon estat, dependents d'altres pedanies de la Vila. Per exemple, hi tenim Santa Anna de Montornès, la qual pertany al terme de Prenafeta i, per tant a Montblanc, però cal tenir en compte que depèn de la Parròquia de Barberà de la Conca. Si bé és cert que fa poc temps només hi restaven les parets, actualment, es troba en un molt bon estat de conservació, gràcies a l'impuls del Plebà de Montblanc, mossèn Albert Palacín.
A Lilla  el 1996 es va construir la petita ermita de Sant Fructuós composta per un absis i una nau representada pels pins que actuen com a columnes i una volta que és el cel.
A la Guàrdia dels Prats hi trobem, des del segle XIII l'ermita de la Mare de Déu dels Prats que fou un convent i santuari en el qual hi habità Sant Pere Armengol.  


Així doncs, al terme de Montblanc, trobem cinc ermites com són Sant Joan, Sant Josep, Santa Anna (Prenafeta), Mare de Déu dels Prats (la Guardia P.) i Sant Fructuós (Lilla) que es troben en un molt bon estat, gràcies a l'impuls de l'ajuntament, la parròquia o bé al voluntariat, com en el cas dels ermitans de Sant Joan. I també, comptem amb 3 construccions més, en un estat ruïnós o preruïnós que el futur decidirà el seu destí. Aquí només deixo constància de quatre pinzellades que un dia caldrà precisar.  

divendres, 23 de gener de 2015

Les fites

Fita lleugerament enfarinada
Tot caminant per la muntanya és fàcil trobar petits munts de pedres. És a dir, pedres agrupades les unes sobre les altres, generalment en forma piramidal, sense ordre concret i amb mides variables. Aquests munts són fites. Les fites marquen el recorregut d’un camí. Així doncs, quan en alguna ruta per la muntanya ens trobem una fita, generalment, si agafem la direcció d’aquesta fita i seguim el camí, anirem trobant altres fites que ens marcaran el sender o camí a seguir i que ens duran en algun indret concret. A vegades, s’utilitzen per marcar dreceres de camins més llargs, o bé el recorregut per anar a fonts, masos... En fi, ens marcaran rutes menys rellevants que ens faran conèixer indrets de la muntanya, probablement més inhòspits.
Aquestes fites com a petits munts de pedra són molt freqüents en els nostres boscos. Tanmateix, de fites n’hi ha de molts tipus, de fet, qualsevol marca sobre el terra no deix de ser una fita i, si bé és cert que la majoria són de pedra, aquestes poden ser més treballades que un simple munt de pedres, doncs, també poden ser de metall, fusta o ciment.
A la part més elevada sobresurt una petita fita
que marca el límit del Bosc de Poblet
Fita que marca el límit
entre Montblanc i l'Espluga



La funció principal i històrica de la fita, no és només la de marcar camins, senders i dreceres que ens duran en algun punt concret de la muntanya. Bàsicament han servit per marcar els límits municipals, propietats o altres àmbits geogràfics com per exemple, el Bosc de Poblet.
Darrerament, el terme s’omple d’aquestes fites fetes per petits munts de pedra. Certament, són molt necessàries per trobar petits senders o perquè ens marquin el camí a seguir per anar en un indret concret. Tanmateix, són innecessàries en camins principals o ben senyalitzats. Per posar exemples clars, les fites són necessàries per marcar el sender que ens durà a la Font de la Mare de Déu, però són innecessàries al camí que ens dur a l’ermita de Sant Joan.

Així doncs, gràcies a les fites s’han delimitat determinades zones i propietats, per bé que actualment la seva principal funció s’utilitza per marcar camins i senders. 

Exemples d'altres fites: