La llevantada als barrancs montblanquins

Diuen que una imatge val més que 1000 paraules. Doncs, avui deixaré que les imatges parlin per si soles.

A continuació us mostraré fotografies i algun vídeo dels principals barrancs que drenen de les Muntanyes de Prades a Montblanc: la Vall, la Pasquala, Sant Joan i la Tossa. A excepció de la Vall, aquests barrancs acostumen a no tenir aigua, per això les imatges que us mostraré seran amb aigua fruit de la llevantada de la setmana passada on en 5 dies van caure 160 litres. És un episodi important d'aigua, des dels aiguats del 1994 no precipitava tan. Ara bé, va ser aigua molt ben caiguda, d'aquella que omple aqüífers, però que no baixa precipitadament. A vegades, la meitat de precipitació, però més sobtada fa baixar igual, o més, les fonts i barrancs, però es desaprofita molt més.

Dir-vos que no sóc cap bon fotògraf i que les fotos estan fetes amb la càmera del mòbil. Tanmateix, com que som de secà el simple fet de veure aigua ja ens relaxa i impressiona. 

Comencem amb imatges del barranc de La Vall on cal puntualitzar, que les imatges que veureu de la Vall no són les del tram central, car aquestes ja esteu acostumats a veure-les amb aigua, sinó de barrancs laterals, generalment de l'obaga de la Vall.

Torrentet proper a la Balma de la Vall

Imatge del barranc

Salt d'aigua lateral a la Vall, ja a la solana

Avancem i anem cap al Barranc de la Pasquala.

Pas del barranc per la pista de Sant Joan

Imatge del barranc a la zona de la font de la Gruta

Sender negat d'aigua

Seguim cap al barranc de Sant Joan. Si bé va baixar, ràpid es va tornar a secar. Però us mostro la foto de la Font de la Teula, lateral al barranc, ben carregada d'aigua.

Finalment, el barranc de la Tossa.

La font de l'Agustinet Frare ben carregada d'aigua

El Barranc, camí del Francolí

----+-----+----

Els molins de Figuerola entre Montblanc, la Riba i el Brugent

Quan parlem de molins paperers ens ve al cap el Riu Brugent i la Riba. Certament, en el nostre territori els molins paperers per excel·lència es troben al llarg del riu Brugent. Però no ben bé a la Riba. Bé, la majoria sí, sens dubte. Però n’hi ha alguns que es trobaven, i les ruïnes encara es troben a l’antic terme de Rojals, des del 1940 annexionat a Montblanc.

Els molins de Figuerola es troben a la zona de “les Garrigues o Mas d’en Just” a la confluència dels termes de Montblanc, Vilaverd i la Riba a la Vall del Brugent. Fàcilment localitzables si agafem la carretera que puja de la Riba a Farena (TV-7044), just passat el pont que travessa el riu Brugent (ens quedarà a la dreta).

Curiosament el molí de més autoritat de la zona es troba al terme de Montblanc, al marge esquerra del Riu Brugent, per bé que a l’altra banda del riu, a tan sols uns metres, al marge dret, ja és terme de la Riba.

Així doncs, els molins de Figuerola, els més grandiloqüents de la zona, formen part de Montblanc. Tres elements mostren aquesta grandiloqüència:

•          En aquest cas no parlem de molí en singular, sinó de molins doncs aquest conjunt comptava amb dues factories en el seu interior.
•          En el Nomenclàtor de 1860 defineix aquests molins com a “aldea” quan els podria definir només com a molí. Tanmateix, opta per aquesta definició que actualment podríem entendre com una pedania o agregat (de Rojals). També definia aldea els Cogullons o la Bartra, però no altres conjunts moliners, que senzillament definia com a “molino”. És una forma de dotar de més entitat aquest espai.

•          L’espai no és menor, a més de comptar amb dos molins, el conjunt tenia tres edificis, el principal amb soterrani i tres pisos d’alçada.

Imatge antiga del molí

Per tot el que acabem d’esmentar podem intuir la importància d’aquest edifici, que encara avui sorprèn quan el veiem. Al registre fiscal del 1920 ens informa que tenia un molí de 345m² de superfície amb 3 pisos, un corral i una quadra. Annex un magatzem de 238m².

Una l’altra singularitat d’aquest molí  és que comptava amb una capella d’uns 40 m² amb porta d’arcada i rosetó, dedicada a Sant Domènech, on i hi va residir un capellà, situada al nord del molí.

Actualment es troba en ruïna (als anys 20 del segle passat el molí ja no funcionava). Els aiguats del 1994 van afectar, encara més, les restes de l’antic molí. Tanmateix, les parets que es mantenen en peu i les finestres que s’insinuen ens fan imaginar un passat esplendorós d’aquesta “aldea” de Rojals.

Senyeres i reivindicacions als nostres boscos

Després d'unes setmanes sense escriure res de nou, avui reprenc el fil mostrant-vos unes imatges molt adients en els dies que corren.

Actualment, Catalunya està vivint uns dies històrics en un procés sobiranista que vol assolir la plenitud nacional del Principat. Per justificar aquesta independència s'utilitzen molts arguments: econòmics, socials i nacionals. 

Un dels símbols d'aquesta nació és, sens dubte, la Senyera. La Senyera actualment és la bandera oficial de Catalunya però en altres moments ha estat un símbol de protesta, reivindicació i llibertat. A les nostres muntanyes trobem exemples d'aquesta reivindicació i aquest anhel de llibertat i, fins i tot, en punts ben dissimulats es van pintar senyeres en reivindicació d'aquesta nació catalana. 

A continuació us mostro alguns exemples, alguns d'ells de ben propers. 

Camí de les aigües

Si agafem el camí de les aigües des de la Coma en direcció al Mas d'en Llord, a mig camí, ens trobarem aquest gran roc que sembla que vulgui interposar-se en el camí Si ens fixem en la banda que dóna a Rojals hi podrem veure aquesta senyera pintada.

Una altra senyera la podem veure a la part superior. És just a l'inici del camí de la Tossa que ens porta a Sant Joan. Allí en aquelles lloses calcàries hi trobem aquestes quatre barres de la nostra bandera, pintades en època franquista. 

A continuació, us mostro una imatge molt més coneguda per tots. La Senyera que trobem al mirador de l'ermita de Sant Joan, una ermita amb un gran ressò catalanista, ja que en una cova molt propera, la del Nialó, s'hi va allotjar en penitència la darrera princesa de llinatge català, Elionor d'Urgell. Potser, per això, en dues ocasions a l'any els ermitans canvien la senyera amb el cant del Segadors i, en les darreres ocasions, amb crits favorables a la independència.

 Finalment, les nostres muntanyes han acollit reunions clandestines, actes de protesta i de reivindicació. Per exemple, en la consulta popular del 28 de febrer de 2010 sobre la independència es va penjar una senyera gegant als cingles de Sant Joan. O bé, en un correllengua es van penjar estelades a les 3 creus de la Mola dels quatre termes. Les nostres muntanyes també reflecteixen els anhels i reivindicacions de la Vila de Montblanc.