Les fites

Fita lleugerament enfarinada

Tot caminant per la muntanya és fàcil trobar petits munts de pedres. És a dir, pedres agrupades les unes sobre les altres, generalment en forma piramidal, sense ordre concret i amb mides variables. Aquests munts són fites. Les fites marquen el recorregut d’un camí. Així doncs, quan en alguna ruta per la muntanya ens trobem una fita, generalment, si agafem la direcció d’aquesta fita i seguim el camí, anirem trobant altres fites que ens marcaran el sender o camí a seguir i que ens duran en algun indret concret. A vegades, s’utilitzen per marcar dreceres de camins més llargs, o bé el recorregut per anar a fonts, masos... En fi, ens marcaran rutes menys rellevants que ens faran conèixer indrets de la muntanya, probablement més inhòspits.

Aquestes fites com a petits munts de pedra són molt freqüents en els nostres boscos. Tanmateix, de fites n’hi ha de molts tipus, de fet, qualsevol marca sobre el terra no deix de ser una fita i, si bé és cert que la majoria són de pedra, aquestes poden ser més treballades que un simple munt de pedres, doncs, també poden ser de metall, fusta o ciment.

A la part més elevada sobresurt una petita fita
que marca el límit del Bosc de Poblet

Fita que marca el límit
entre Montblanc i l'Espluga

La funció principal i històrica de la fita, no és només la de marcar camins, senders i dreceres que ens duran en algun punt concret de la muntanya. Bàsicament han servit per marcar els límits municipals, propietats o altres àmbits geogràfics com per exemple, el Bosc de Poblet.

Darrerament, el terme s’omple d’aquestes fites fetes per petits munts de pedra. Certament, són molt necessàries per trobar petits senders o perquè ens marquin el camí a seguir per anar en un indret concret. Tanmateix, són innecessàries en camins principals o ben senyalitzats. Per posar exemples clars, les fites són necessàries per marcar el sender que ens durà a la Font de la Mare de Déu, però són innecessàries al camí que ens dur a l’ermita de Sant Joan.

Així doncs, gràcies a les fites s’han delimitat determinades zones i propietats, per bé que actualment la seva principal funció s’utilitza per marcar camins i senders. 

Exemples d'altres fites: 

                              

La llevantada als barrancs montblanquins

Diuen que una imatge val més que 1000 paraules. Doncs, avui deixaré que les imatges parlin per si soles.

A continuació us mostraré fotografies i algun vídeo dels principals barrancs que drenen de les Muntanyes de Prades a Montblanc: la Vall, la Pasquala, Sant Joan i la Tossa. A excepció de la Vall, aquests barrancs acostumen a no tenir aigua, per això les imatges que us mostraré seran amb aigua fruit de la llevantada de la setmana passada on en 5 dies van caure 160 litres. És un episodi important d'aigua, des dels aiguats del 1994 no precipitava tan. Ara bé, va ser aigua molt ben caiguda, d'aquella que omple aqüífers, però que no baixa precipitadament. A vegades, la meitat de precipitació, però més sobtada fa baixar igual, o més, les fonts i barrancs, però es desaprofita molt més.

Dir-vos que no sóc cap bon fotògraf i que les fotos estan fetes amb la càmera del mòbil. Tanmateix, com que som de secà el simple fet de veure aigua ja ens relaxa i impressiona. 

Comencem amb imatges del barranc de La Vall on cal puntualitzar, que les imatges que veureu de la Vall no són les del tram central, car aquestes ja esteu acostumats a veure-les amb aigua, sinó de barrancs laterals, generalment de l'obaga de la Vall.

Torrentet proper a la Balma de la Vall

Imatge del barranc

Salt d'aigua lateral a la Vall, ja a la solana

Avancem i anem cap al Barranc de la Pasquala.

Pas del barranc per la pista de Sant Joan

Imatge del barranc a la zona de la font de la Gruta

Sender negat d'aigua

Seguim cap al barranc de Sant Joan. Si bé va baixar, ràpid es va tornar a secar. Però us mostro la foto de la Font de la Teula, lateral al barranc, ben carregada d'aigua.

Finalment, el barranc de la Tossa.

La font de l'Agustinet Frare ben carregada d'aigua

El Barranc, camí del Francolí

----+-----+----

Els molins de Figuerola entre Montblanc, la Riba i el Brugent

Quan parlem de molins paperers ens ve al cap el Riu Brugent i la Riba. Certament, en el nostre territori els molins paperers per excel·lència es troben al llarg del riu Brugent. Però no ben bé a la Riba. Bé, la majoria sí, sens dubte. Però n’hi ha alguns que es trobaven, i les ruïnes encara es troben a l’antic terme de Rojals, des del 1940 annexionat a Montblanc.

Els molins de Figuerola es troben a la zona de “les Garrigues o Mas d’en Just” a la confluència dels termes de Montblanc, Vilaverd i la Riba a la Vall del Brugent. Fàcilment localitzables si agafem la carretera que puja de la Riba a Farena (TV-7044), just passat el pont que travessa el riu Brugent (ens quedarà a la dreta).

Curiosament el molí de més autoritat de la zona es troba al terme de Montblanc, al marge esquerra del Riu Brugent, per bé que a l’altra banda del riu, a tan sols uns metres, al marge dret, ja és terme de la Riba.

Així doncs, els molins de Figuerola, els més grandiloqüents de la zona, formen part de Montblanc. Tres elements mostren aquesta grandiloqüència:

•          En aquest cas no parlem de molí en singular, sinó de molins doncs aquest conjunt comptava amb dues factories en el seu interior.
•          En el Nomenclàtor de 1860 defineix aquests molins com a “aldea” quan els podria definir només com a molí. Tanmateix, opta per aquesta definició que actualment podríem entendre com una pedania o agregat (de Rojals). També definia aldea els Cogullons o la Bartra, però no altres conjunts moliners, que senzillament definia com a “molino”. És una forma de dotar de més entitat aquest espai.

•          L’espai no és menor, a més de comptar amb dos molins, el conjunt tenia tres edificis, el principal amb soterrani i tres pisos d’alçada.

Imatge antiga del molí

Per tot el que acabem d’esmentar podem intuir la importància d’aquest edifici, que encara avui sorprèn quan el veiem. Al registre fiscal del 1920 ens informa que tenia un molí de 345m² de superfície amb 3 pisos, un corral i una quadra. Annex un magatzem de 238m².

Una l’altra singularitat d’aquest molí  és que comptava amb una capella d’uns 40 m² amb porta d’arcada i rosetó, dedicada a Sant Domènech, on i hi va residir un capellà, situada al nord del molí.

Actualment es troba en ruïna (als anys 20 del segle passat el molí ja no funcionava). Els aiguats del 1994 van afectar, encara més, les restes de l’antic molí. Tanmateix, les parets que es mantenen en peu i les finestres que s’insinuen ens fan imaginar un passat esplendorós d’aquesta “aldea” de Rojals.