Mola dels quatre termes

Les tres creus

La Mola dels quatre termes o mola d'estat és el punt més elevat del terme municipal de Montblanc a 1117,7 metres sobre el nivell del mar. Aquest és un dels punts més elevats, singulars i emblemàtics de les muntanyes de Prades. Aquesta mola, juntament amb d'altres com la Roquerola o del Paulet són molt característiques a la zona. Al paisatge d'aquestes muntanyes combina altiplans assinglerats amb fondes Valls. En el nostre terme, aquests altiplans els denominem els plans (Sant Joan, de la Vila, del Serè...) que conformen aquesta zona plana de la part superior, una vegada superat el desnivell inicial. Quan parlem d'altiplans assinglerats, fa referència a les moles. Finalment, trobem les característiques Valls, com la de Lladrons o el Brugent.

Tot plegat ho podem resumir com a relleu tabular.

L'aixeta de la mola

La Mola d'estat es troba en un replà de saldó rogenc suspès al buit. Les cingleres de gresos volten per tots els cantons de la mola excepte per la banda de llevant. El to vermellós contrasta amb els verds del pi rojals i dels prats com de gespa natural que hi creixen.

En una de les roques de saldó que miren a la vall del Brugent hi trobem una singular cisterna amb una aixeta que permet recollir l'aigua de la pluja.

La forma més fàcil d'arribar és a partir del GR-171 que des de Rojals es dirigeix als Cogullons i enfila fins el Clot del llop, a pocs metres d'arribar a la mola. Per bé que aquest no té pèrdua, ja que segueix les marques del GR, trobem altres camins, amb menor desnivell cap al coll de la mola.

El nom de Mola dels quatre termes prové que uns 300 metres a llevant abans d'arribar a aquest punt, prop del punt geodèsic, trobem la zona on limiten els termes de Prades, Vimbodí i Poblet, Mont-Ral i Montblanc (abans del 1940, Rojals).

Mola dels quatre termes

Com ja he dit, aquesta mola també és coneguda com a mola d'Estat, ja que es deu als temps en què l’Estat va comprar aquestes terres per agregar-les a les del bosc de Poblet per dur a terme la repoblació forestal d’aquestes terres iniciada l’any 1903.

La quarta creu afegida recentment

Finalment, aquest punt també és conegut com les Tres Creus, ja que hi trobem tres creus metàl·liques. Una primera creu es troba en memòria dels germans Estivill que havien mort a la guerra civil, una segona creu representa a l'excursionista tarragoní Alfons Miquel. La tercera creu, central, es troba en record a mossèn Pau Queralt, rector de l'església Sant Miquel de Montblanc assassinat al mas de Mateu, proper a la zona, en la injustificada persecució de religiosos de la revolució del 1936. Mossèn Pau Queralt va ser assassinat el 2 d'agost de 1936. En les darreres setmanes algú ha col·locat una quarta creu, prop de les tres anteriors.

Fa un parell d'anys una de les tres creus es va desenganxar pel mal estat, però per sort va ser trobada per un parell d'excursionistes montblanquins. La creu va ser restaurada i aquell mateix any, dins el marc del Correllengua, es va fer una excursió a la zona amb les tres creus, de nou, al seu lloc.

Aquesta àrea és un punt singular a les muntanyes de Prades, pas obligat per excursionistes i nombroses activitats com l'anomenat Correllengua o, per exemple en sortides de clubs excursionistes o en excursió d'entitats i associacions.

Vall de Castellfollit

Si especulem sobre els noms, probablement el més antic i, per tant, original, seria el dels quatre termes, ja que tan el d'estat com de les tres creus parlem de temps posteriors.

Des de la mola dels quatre termes trobem unes vistes excepcionals sobre la mola de la Roquerola, la Brugent, amb l'altiplà dels Motllars al fons, la població de Mont-Ral, Capafonts i, amb dies serens, el mar mediterrani. Des de l'altre costat veurem la capçalera del barranc de Castellfollit, i al fons, podem identificar el tossal de la Baltasana. En aquest espai, no només veiem bona part de les muntanyes de Prades i el mar mediterrani, sinó que fins hi tot la vista se'ns allarga cap a altres serres prelitorals, Els Ports i, fins hi tot els cims blancs del Pirineu.

En el següent vídeo podrem veure les vistes des de la mola a la banda del riu Brugent i fins a veure el mar a l'horitzó.

Roca de la foguerada, mirador de Sant Joan

Ara que ens trobem en vigílies de Sant Joan, al nostre poble és sinònim, per a molts, de celebració a l'ermita que duu al mateix nom.

Des del 1416 hi ha documentació de l'emblemàtica ermita montblanquina per la presència de la princesa Elionor d'Urgell, per bé que molt probablement anteriorment ja trobéssim la presència de l'ermita, motiu pel qual, la princesa catalana es va exiliar en aquest espai ja conegut.

Un dels espais més singulars d'aquest espai és el mirador des del qual es tenen unes impressionants vistes a la Conca de Barberà, en bona part de les poblacions: Montblanc, Barberà, Pira, Espluga de F., Sarral, Blancafort, Solivella, La Guàrdia... A més, en dies clars es poden veure serres tan destacables com Montserrat i el Pirineu amb els cims ben blancs. Un mapa ens ajudarà a conèixer l'entorn que ens rodeja.

Canvi de senyera a les vigílies de Nadal

En aquest mateix mirador hi trobem una senyera, símbol de la nostra nació i dels nostres anhels de llibertat. De fet, aquesta ermita sempre s'ha relacionat amb el catalanismes per haver, potser , acollit la princesa catalana. Aquesta senyera, es canvia dues vegades l'any, per la diada de Sant Joan amb el cant dels Segadors i el dissabte abans de Nadal.

També podrem trobar un llibre on podrem escriure allò que voldrem, amb la comarca de fons per una millor inspiració.

L'arranjament d'aquest espai, així com els canvis de senyera són gelosament realitzat pels ermitans de Sant Joan, els zeladors de l'ermita i l'entorn.

Aquest mirador, el trobem en una roca de saldó de color vermellós. Aquesta roca, és la mateixa que fa de pared i sostre de l'ermita que s'allarga fins aquest punt. Aquesta roca és coneguda com a Roca de la Foguerada ja que des de temps antic a la nit de Sant Joan, s'hi encenia una foguera que era el senyal per encendre les altres fogueres de la Conca. Aquesta tradició encara s'ha mantingut fins avui, per bé que enlloc d'encendre una foguera s'il·lumina tota l'ermita.

Roca de la foguerada

Així doncs, aquesta revetlla de Sant Joan fixeu-vos com s'il·lumina l'ermita i, si l'endemà hi pugeu, quan contempleu les vistes del mirador compteu amb la història que es desprèn de la Roca foguerada, l'ermita i aquest envejable entorn.

Ruta pels voltants de la Ginesta (i II)

Seguim la ruta que vaig presentar en l'anterior entrada al voltants de la Ginesta, concretament a la cova del Calobre. Si seguim al camí oposat del que venim tornant a passar per per la mina d'aigua, el camí seguirà serpejant pel sender amb una pujada més pronunciada. En aquesta zona trobarem altres coves, on destacarà la del Siroll, ja que passarem per ella mateixa. Per trobar-la només caldrà seguir el camí en un punt en que es pot continuar recte o fer un gir pronunciat a la dreta, triarem aquesta segona opció. L'entrada d'aquesta cova té una alçada de 6 metres i una amplada de 1'5 metres que donen pas a una amplia galeria. La sala presenta diferents galeries als costats, però de mida massa petita com per entrar-hi. En aquesta cova s'hi ha trobat un penjoll de pedra treballada.

Entrada cova del Siroll

Prop d'aquest cova trobarem també la cova de l'Enric i una mica en direcció nord la cova alta, totes de molt difícil accés.

Tanmateix, seguirem pel sender on sortirem al camí de les aigües. Abans, però, encara veurem un altre espai molt singular.

Cova del Siroll

Aquest indret es troba en molt mal estat, per això seria bo de no anar sols per evitar ensurts.

Just al sortir del senderó arribarem al camí de les aigües que ens duria al Mas d'en Llord girant a l'esquerra o a la Coma i Montblanc a la dreta. Si seguim recte des d'on venim ens podem endinsar a un bosquet. Si anem seguint uns senderons mig perduts que es situen al peu dels singles podrem trobar el racó de l'hospital.

Aquesta cova de formació en blocs calcaris de grans dimensions. Es pot accedir a la cova per diferents orificis. Aquest espai es va utilitzar com a corral fins als anys 30 del segle passat. En aquest espai es van trobar fragments de sílex, un punxó de coure, punxons d'os, penjolls de terracuita, denes de collar i ceràmica a mà amb decoració. En altres galeries encara es podrien trobar altres restes desconegudes.

Tota aquesta àrea es troba en una zona boscosa als peus d'una serra coneguda com el Racó de l'Hospital a la coma de l'Alandò. de la que s'han després varis blocs de roques de grans dimensions.

Com veieu és un recorregut curt, amb un desnivell acceptable on podem veure diverses coves i abrics. En aquesta ruta, a més de conèixer el bonic espai de la ginesta, també podem visitar tres coves, les dues primeres de fàcil accés, on podem veure l'enorme història d'aquestes contrades, des de 55000 anys enrere, fins a l'actualitat, des d'elements funeraris, passant per corrals i, actualment, per rutes excursionistes.