Un dels elements més rellevants de les muntanyes de Prades és la presència
de pintures rupestres, les quals van ser declarades Patrimoni Mundial de la
Humanitat l'any 1998. També Montblanc compta amb pintures d'aquesta tipologia.
Per molts, Montblanc és conegut pel patrimoni medieval que es triba a vila.
I és cert. Però tenim un poble envejable i, justament un dels propòsits
d'aquest bloc, és mostrar altres elements d'aquest Montblanc amb un patrimoni
tan variat i extens. Segurament no es pot comparar el Palau dels Alenyà amb el
Mas d'en Carles, les muralles amb marges de pedra seca o els arcs del carrer de
la Plebania a les fonts de la Vall. Rectifico, no es pot comparar. Però no deix
de ser un patrimoni a preservar, amb un cert valor i amb una estima gens
menyspreable que donen un valor afegit a
l'extens patrimoni montblanquí.
De tot el que s'ha dit, l'únic que possiblement tingui un valor reconegut
més enllà de l’àmbit personal són les esmentades pintures rupestres. No són pas un
element menor, mostra d'això és el fet que han estat declarades Patrimoni de la
Humanitat com a part de l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.
En aquest article ens fixarem amb les pintures que trobem al mas d'en Ramon
Bessó. En primer lloc, parlarem i localitzarem aquest mas amb la balma on
trobem les pintures i, posteriorment, parlarem pròpiament de les pintures.
Per arribar al mas d'En Ramon Bessó ho podem fer per diversos camins, però
el més fàcil és seguint el camí de les aigües. Aquest camí l'agafem a dalt del
camí de La Coma on hi ha la bassa dels bombers (es troba darrera la serreta de
Sant Josep, entre La Vall i La Canal). El camí de les aigües és el que té un
cadenat que podem passar per un costat. A la seva dreta trobaríem la pista que
puja a La Pasquala i Sant Joan. És un camí ample, el principi amb pujades
marcades, tanmateix, una vegada haurem passat una segona bassa dels bombers, només
ens quedaran un parell de pujades fortetes i el camí se’ns farà més planer. El
seguim sense pèrdua, contemplant un paisatge meravellós. A l'esquerra ens
quedarà tota La Vall, a la dreta tots uns roquers impressionants. A més, al
llarg del camí veurem restes de masos (Solé) i fonts (racó de la Solana,
Pi...). En total uns 6 quilòmetres de gran bellesa.
 |
| Imatge de Roquers, a la solana de la Vall |
 |
| Imatge d'una de les fonts del camí de les aigües |
En un moment donat, i quan haurem passat unes boniques fonts ja podrem
contemplar el Mas d'en Llord, l’únic que es troba en peus a la zona i
recentment rehabilitat, poc després deixarem, a la dreta, el mas d'en Pepet amb un corral a la balma i una font que ens quedarà a la dreta del camí amb una bonica bassa.
Si seguim el camí uns 500 metres més, a la mateixa banda dreta trobarem el mas d’en Ramon
Bessó a gairebé 900 metres d'altitud, al marge esquerra del barranc del Mas d’en
Llord. A més, ara hi ha una caminet arreglat que ens portarà davant mateix del
reixat que protegeix les pintures i des d'on contemplarem les restes del mas,
actualment només resten en peu les parets laterals.
 |
| El mas al gener del 2013 |
El nom de Ramon Bessó, probablement prové de que justament deuria ser un
germà bessó. El Nomenclàtor de 1860 el defineix com una masia amb 2 edificis de
2 pisos, més una barraca. Formava part de l'antic terme de Rojals.
Aquesta ruta es pot complementar en una multitud d'opcions diferents i és
que aquesta zona del barranc del Mas d’en Llord és excepcional, a banda dels
dos masos citats, amb una gran quantitat de fonts, a més, d’altres elements i
camins que poden fer-nos passar una molt bona matinal.
La Balma es
troba orientada en direcció Sud-Est. La cavitat té una llargada
d’11 metres per 2,20 d’alçada i una profunditat de 3,60. Es
troba entre el camí de les aigües i el mas d’en Ramon Bessó, en
una zona amb molta presència d’aigües i envoltat d’alzines i
pins.
Entre els
elements més significatius, destaca un bòvid d’estil naturalista,
molt poc freqüent en representacions d’aquest tipus. També són
poc freqüents en la pintura llevantina altres elements presents com
recipients o suposades mosques o aus, encara avui de difícil
interpretació. 