El salt de la guineu

Un dels accidents geogràfics que criden més l'atenció a La Vall és el Salt de la Guineu. És una pared llisa de pedra d'uns 50 metres d'alçada per uns 300 d'amplada. És un gran bloc calcari de color grogós situat a la Vall de Lladrons, al punt on clouen les dues vessants: per una banda hi transcorre el barranc del Mas d'en Llort i, per l'altra, les aigües del barranc Ral. Just als peus d'aquest gran bloc, s'uneixen els dos barrancs i s'origina, pròpiament, La Vall.

Aquesta massa rocosa transcorre d'est a oest donant a la cara sud, la qual cosa fa que sempre hi toqui el sol. La seva magnitud sobta i, a més, dóna aquesta mena de forma de Y a la Vall montblanquina. De fet, la Vall és la unió de les aigües del barranc del Ral i del Mas del Llort que el mateix temps recull les aigües del Barranc de la font Jordana des del Tossal Ras i les del barranc de la font del Garró sota el Coll de la Creu de l'Ardit.

El single del Salt de la guineu

Pel costat mateix d'aquest single hi trobem un caminet que enllaça el camí de les aigües (Montblanc-Mas del Llort) amb el GR-175 (Montblanc-Rojals.). Aquest senderó té molta importància ja que enllaça les dos vessants de la vall per la part alta i, per tant, és un camí que ens fa arribar a Rojals, Mas d'en Llort, La Vall, La Pena...

Per poder arribar en aquest punt, un proposo una ruta circular d'unes 3 hores molt assequible, passant per paisatges ben bonics i on podrem contemplar el Salt de la Guineu perfectament i, fins hi tot, passar-hi pels seus peus.

La grandiloqüència del single

Per fer aquesta ruta sortirem cap a La Canal fins dalt a La Coma (on hi ha la bassa dels forestals) agafarem la pista coneguda com a camí de les aigües (tancada amb una cadena). És un camí que ens durà per tota la solana de la Vall i on podrem contemplar uns paisatges de La Vall espectaculars.

És una pista ampla i sense pèrdua, que inicialment va guanyat alçada de forma important fins que trobem una segona bassa dels forestals. Amb un parell de pujades el camí es farà més planer.

A mà dreta veurem tot cingles de la Garrigueta, Barrumball i el Roquer de la Sibina amb diverses fonts amagades com la Sibina o el lo Racó de la Solana i en destacarà una, amb una estètica força criticable, que recull les aigües de la Font del Pi. En aquesta zona, si aixequem el cap és fàcil que trobem (i fins i tot sentim) àligues que planegen per sobre nostre.

Si anem seguint arribarem a les restes del mas de Solé que sobresurten per sobre La Vall en el single roigs. Aprofitem aquest moment per contemplar el Salt de la Guineu. Ens queda just davant, entre els 2 torrents esmentats anteriorment!

Vistes a la Vall des de sota el single

Passades les restes d'aquest mas, després d'un doble revolt trobem a mà esquerra una fita que ens marca un sender. Si el seguim passarem pels peus del Salt de la Guineu en un senderó que ens deixarà unes espectaculars vistes sobre la Vall. Finalment, després de passar per les aigües del Barranc Ral, arribarem en un camí que si el seguíssim cap amunt arribaríem a Rojals (uns 20 minutets) i si seguim avall farem cap a Montblanc.

Aquest camí ja hi trobarem les marques del GR que les anirem seguint sense pèrdua. És un bonic senderó que travessa diverses fonts (del Grèvol, Cavallé, Burxoc, Barbeig...), travessa en diversos punts el torrentet, passa per terres calcàries, argiloses i per pissarres fins que el camí se'ns fa ampla i arribem al Mas de Ponet. A Partir d'aquí tot recte fins a l'estret de La Vall i un parell de quilòmetres més i ja som a Montblanc.

Com podeu veure, és una ruta molt fàcil i preciosa (fonts, vegetació, vistes, paisatge, fauna...).

Però, no trobeu curiós aquest nom: Salt de la Guineu. En voleu saber el seu origen?

El single amb les restes del mas de Solé (a baix a l'esquerra) i Rojals