 |
| Barranc de la Tossa (març 2013) |
Per tancar aquest apartat de la Tossa, parlarem d'aigües.
En aquest punt trobem cinc
fonts, de difícil accés degut, com hem dit, a l'espessa vegetació
i a la manca de camins delimitats. Segurament, la millor època de
l'any per anar-hi és a la tardor i hivern ja que és quan la
vegetació és menys frondosa i podem trobar més aigua a les fonts.
A més, evitarem la presència de serps més habituals al bon temps.
Bona part d'aquesta informació la podrem veure ampliada al llibre Els camins de l'aigua de Joan Pallisé.
La zona de la Tossa és
una àrea impermeable fruit de la presència de les pissarres o llicorelles amb
predomini de la circulació superficial.
El barranc només el
veurem baixar en períodes plujosos, com també les fonts a excepció
d'una que té un règim més regular.
 |
| Font de l'agustinet frare |
La primera font és la de
l'agustinet frare. Per localitzar-la hem d'agafar un caminet que surt
a la dreta del mas d'en Riba, en destaquen un seguit de joncs i
canyes i des de la base d'una antiga presa trobem aquesta font.
Habitualment està seca, tanmateix, quan baixa es converteix en un
petit rierol degut a la quantitat d'aigua que pot dur.
 |
| Font baixa de la Tossa |
L'única font amb un règim
d'aigua permanent, per bé que baix, és la font baixa de la Tossa a
uns 480 msnm. La trobarem, des del mas d'en Riba, seguint uns 20
metres per la pista en direcció a l'Espluga i trencant a l'esquerra.
Si tenim la sort de trobar unes restes d'una possible antiga sèquia,
la podem seguir i més enllà trobarem uns tolls que componen aquesta
font. Està situada a uns 180 metres de la pista, endinsada al bosc.
La font del Gallaret la
trobarem si seguim el camí que puja paral·lel al barranc i en un
punt a mà dreta veurem un xiprer on veiem un barranc lateral. Si ens
acostem a aquest xiprer veurem un caminet, en molt mal estat, que si
podem seguir a uns 40 metres al fons d'un barranc lateral (de petites
dimensions) sota mateix d'un marge de pedra seca trobarem la font
Si seguim uns deu metres
el camí que puja paral·lel al barranc principal de la Tossa en quan
deixem el barranc lateral, on abans hem mencionat la font del
Gallaret, podrem trobar una nova font. Si ens endinsem al fons del
barranc de la Tossa podrem veure uns tolls que ens indiquen la font
dels capellans. L'accés és dificultós.
 |
| Font dels capellans |
 |
| Font de la Tossa |
Finalment, podem mencionar
la Font de la Tossa. És la que ens farà suar més de trobar ja que
es troba a 600 metres d'altitud, prop del punt més elevat del tossal
del sègol. Ara bé, la seva troballa serà molt satisfactòria. Tot
l'espai es troba molt abandonat. Per localitzar-la, ens situarem a la
font baixa de la Tossa. A partir d'aquí intentarem remuntar el
desnivell en direcció sud oest. Trobem diferents caminois difusos
que si anem seguint en la direcció esmentada i anem superant alçada,
arribarem en una àrea amb diversos marges de pedra seca, amb algun
ametller. És un terreny aspre, amb pocs arbres, diversos matolls i
pedregós (pissarres). Si remuntem aquests marges trobarem un maset
anomenat del Valero, de pedra, actualment cobert de vegetació i amb
una porta de ferro, tot plegat en estat d'abandó.
 |
| Font de la Tossa amb el banc a l'esquerra |
Al costat d'aquest maset
trobem la font de la Tossa, d'important anomenada antigament. En
aquest punt podem gaudir de les vistes, de l'aspror del terreny i
podem intuir la duresa de la feina del camp en llocs com aquest.
Les seves aigües, que es
troben gairebé sempre seques, es condueixen en una petita
conducció. Al seu costat trobem un banc i a sobre una rètol que hi
llegim: "Font de la Tossa . Aigua molt bona. Respecteu-la,
1921". Farem bé de respectar l'indret i gaudir de les vistes,
el paisatge, el silenci i la tranquil·litat que s'hi respira.
 |
| "Font de la Tossa. Aigua molt bona. Respecteu-la, 1921" |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada