dimecres, 19 de febrer de 2014

Mas de Mateu (i III)

Per acabar acabem aquest breu repàs del Mas de Mateu parlant d'una de les històries que hi tingueren pas. Ho faig perquè penso que darrera les pedres no només hi ha un mas, un pou de gel o un tossal, darrera de les pedres hi ha l'empremta humana. Empremta d'un passat que es bo de recordar en el present per traçar un millor futur.
En aquest mas hi trobem una de les històries més tristes d'aquestes muntanyes. Si us arribeu fins aquest mas, us adonareu que a l'entrada hi ha una creu i és que en aquest indret va ser refugi de tres preveres durant la persecució religiosa del 1936, un dels quals és el montblanquí Pau Queralt que hi va ser martiritzat. Per bé que aquesta història no és pròpiament muntanyenca, sí que ens ajuda a fer veure que a la muntanya no tot era idíl·lic i que la maldat de les persones arriba fins els punts més inhòspits.
Mossèn Pau Queralt va néixer a Montblanc a l'any 1878. Era l'encarregat de l'església de Sant Miquel, essent-ne l'artífex de la restauració dels anys 30.
En la revolta del 1936, el 20 de juliol surt de Montblanc cap al Maset (crta. de Tarragona) i a la nit del 20 al 21 salta a l'hort d'en Baldrich. El dia 21 (avisat pel seu nebot Ramon Requesens dels perills que corria) surt cap a Rojals on passa la matinada del dia 22. L'endemà arriba a Farena on passa la nit. El dia 24 juntament amb els mossens Torres i Segú (de Valls), Torres i Balcells (de Blancafort ) i Mn. Cullaré (rector de Farena i fill de Belianes) es dirigeixen al Mas de Mateu. Dels dies 26 al 31 de juliol viuen tots tres en una cova propera (Mn. Cullaré torna a Farena). El dia 31 els tres preveres es dispersen i Mn. Queralt resta al mas de Mateu. El comitè de Montblanc s'assabenta de l'amagatall i el dia 2 d'agost s'organitza una batuda des de diferents pobles de la comarca per anar a buscar feixistes a les muntanyes, quan de cert qui es va a buscar és a Mn. Pau Queralt. En quant van arribar al mas, Mn. Pau es va intentar escapar però el trobaren i el disparen, ferit encarà digué que els perdonava, el tornaren a disparar fins que el mataren.
Creu que trobem al Mas de Mateu
Acabada la guerra les restes de Mn. Pau (que els milicians van obligar a cremar als amos del mas), van ser dutes a Poblet i el 1992 foren enterrades al presbiteri de l'església de Sant Miquel de Montblanc. 
Sens dubte a les guerres no hi ha bons ni dolents. Ni tan sols és clar que hi hagi guanyadors. Només és segur que hi ha perdedors.
Monument a Mn. Pau Queralt (Montblanc)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada