dimarts, 4 de març de 2014

El Salt de la Guineu (i 2)

Segons recull Josep Maria Contijoch al llibre Ràfegues muntanyenques diu la llegenda que quan Rojals celebrava la Festa Major, tot el poble assistia a l'ofici solemne i, durant aquest interval les cases quedaven buides.
Aprofitant l'esdeveniment, les guineus entraren al poble, entrant casa per casa menjant-se els dinars de Festa Major.
El Salt de la Guineu des de Rojals
Quan els rojalencs arribaren a casa, després de d'ofici i es trobaren sense menjar, organitzaren una batuda al bosc carregats de ràbia. Justament, a sobre d'aquell rocam que fins el moment només s'anomenava "el Salt" aconseguiren atrapar la guineu més grossa i l'interrogaren. Ella va negar estar relacionada amb el succés. Després de discutir-ho llarga estona, un tingué la idea clau per demostrar si havia estat la guineu qui s'havia cruspit les viandes. Consistia en posar-la de panxa al sol, perquè se li exhumés el greix. Per aquest motiu habilitaren una gran llosa, que a més va contribuir a reverberar els calorífics raigs de sol sobre la panxa de la bestiassa. Amb una estona el greix va aflorar per la pell de la guineu. El cap de la batuda va corroborar la seva culpabilitat i la sentència fou clara:
  • Que mori per despenyament! Una empenta, i...
Segons sembla, des de l'altura del cingle la guineu tardà dies a arribar al fons i, encara avui, es pot sentir l'udol de la bèstia en la seva caiguda...
Així doncs, si us animeu a fer la ruta, quan passeu pel senderó pareu atenció i, potser encara hi sentireu l'udol de la guineuota!

En el següent vídeo, en primer terme, podreu veure el cingle del Salt de la Guineu, seguidament bona part de la Vall, a l'inici amb el perfil de Rojals, i finalment les restes del Mas de Soler.

video

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada