divendres, 14 de març de 2014

Tres fonts al barranc de la Pasquala

El barranc de la Pasquala és una zona prolífica en fonts. Per bé que el barranc normalment baixa sec i que un bon grapat de les fonts habitualment no ragen, també és cert que és una de les zones (a banda de la Vall) amb més presència d'aigües, ja sigui a parir del mateix barranc, de les fonts properes o bé les mines d'aigües que trobem properes al mas.
Avui només us en parlaré de tres, potser de les més populars. L'accés, actualment, és relativament senzill i, penso, que és un recorregut força assequible inclús per gent que no està acostumada a moure's per la muntanya.
Per accedir-hi ens hem de situar al capdamunt de la residència i seguir cap el camí de la Canal que ens deixarà parades d'oliveres, ametllers i vinya a dreta i esquerra. Quan arribem a la zona on el camí es bifurca, seguim recte i a pocs metres farem cap a un senyal (de la ruta senyalitzada per l'ajuntament) que ens indica el roquer del Penitent i el Mas de la Pasquala. La seguim sense deixar-la fins a nou avís.
En primer lloc, deixarem a mà esquerra un pilar que marcava al pas de les aigües. Poc després ja ens encaixonarem una mica més per aquest camí, dit coma del diable o diabló. Més endavant, en una zona més oberta trobarem les restes del mas de Carreras, que havia estat una teuleria. Seguim uns minuts de pujada més considerable i en un moment donat el camí fa un revolt a la dreta on veurem un sender que ens surt per l'esquerra. Si el seguim farem cap al mig del barranc on, en una zona ombrívola, trobem la Font de la Gruta. Quan baixa, l'aigua brolla per la font en un lateral del barranc. En èpoques plujoses, l'espai és, senzillament, meravellós, de pel·lícula. Per dalt el sostre i les parets brolla l'aigua que baixa del barranc i s'hi ajunta l'aigua de la font que es va acumulant en un sot que hi ha on s'arriba a fer un petit estany. Si a les fotos ja es veu espectacular, en períodes de pluja és, repeteixo, de pel·lícula. 
La font enferinada

La font sense aigua
La font amb aigua (març del 2013)

Si tornem a la coma del diable, el camí que hem anat seguint, només una miqueta més amunt trobem les restes d'un mas, gairebé derruït. Just al costat del mas surt un petit sender que, si anem seguint farem cap a la font de la Mare de Déu. L'aigua brolla per una mica més amunt i pel broc que en sobresurt. Fou una aigua molt apreciada, potser per això se'n diu de la Mare de Déu. Al costat mateix, hi trobem una bassa on es va acumulant l'aigua. Encara avui es poden veure unes pretensions modernistes, com si es volgués fer una font de jardí. 

La font de la Mare de Déu


Una vegada vistes aquestes dues fonts tornem al camí d'on veníem i continuem fins a la pista de Sant Joan. En el moment que sortim al camí ample, veurem com al costat mateix del barranc, a la zona ombrívola surt un petit sender que després d'una forta pujada es decanta cap a l'esquerra. En aquest punt si traspassem el barranc, a la banda obaga en una cinglera de gresos i brolla la Font del Cambril, amb un cabal molt baix, però sembla estable.

Font del Cambril

Només hem vist tres exemples de fonts, però en podíem haver anomenat moltes més, com la dels Rasos, força més amagada i amb una gran bassa que sorprèn per les dimensions, la del Solà o la de, l'Amistat que rega diversos camps, ja a la zona de la Canal.

Per tant, només visitant les fonts de la Gruta i de la Mare de Déu es pot fer una excursió propera i ben muntanyenca que es pot completar visitant la font del Cambril tot pujant a la Pasquala, o seguir la pista fins Sant Joan o, també completant la ruta de l'ajuntament cap el Roquer del Penitent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada