El barranc de
la Pasquala és una zona prolífica en fonts. Per bé que el barranc
normalment baixa sec i que un bon grapat de les fonts habitualment no
ragen, també és cert que és una de les zones (a banda de la Vall)
amb més presència d'aigües, ja sigui a parir del mateix barranc,
de les fonts properes o bé les mines d'aigües que trobem properes
al mas.
Avui només us
en parlaré de tres, potser de les més populars. L'accés,
actualment, és relativament senzill i, penso, que és un recorregut
força assequible inclús per gent que no està acostumada a moure's
per la muntanya.
Per accedir-hi
ens hem de situar al capdamunt de la residència i seguir cap el camí
de la Canal que ens deixarà parades d'oliveres, ametllers i vinya a
dreta i esquerra. Quan arribem a la zona on el camí es bifurca,
seguim recte i a pocs metres farem cap a un senyal (de la ruta
senyalitzada per l'ajuntament) que ens indica el roquer del Penitent
i el Mas de la Pasquala. La seguim sense deixar-la fins a nou avís.
En primer lloc,
deixarem a mà esquerra un pilar que marcava al pas de les aigües.
Poc després ja ens encaixonarem una mica més per aquest camí, dit
coma del diable o diabló. Més endavant, en una zona més oberta
trobarem les restes del mas de Carreras, que havia estat una
teuleria. Seguim uns minuts de pujada més considerable i en un
moment donat el camí fa un revolt a la dreta on veurem un sender que
ens surt per l'esquerra. Si el seguim farem cap al mig del barranc
on, en una zona ombrívola, trobem la Font de la Gruta. Quan baixa,
l'aigua brolla per la font en un lateral del barranc. En èpoques
plujoses, l'espai és, senzillament, meravellós, de pel·lícula.
Per dalt el sostre i les parets brolla l'aigua que baixa del barranc
i s'hi ajunta l'aigua de la font que es va acumulant en un sot que hi
ha on s'arriba a fer un petit estany. Si a les fotos ja es veu
espectacular, en períodes de pluja és, repeteixo, de pel·lícula.
 |
| La font enferinada |
 |
| La font sense aigua |
 |
| La font amb aigua (març del 2013) |
Si tornem a la
coma del diable, el camí que hem anat seguint, només una miqueta
més amunt trobem les restes d'un mas, gairebé derruït. Just al
costat del mas surt un petit sender que, si anem seguint farem cap a
la font de la Mare de Déu. L'aigua brolla per una mica més amunt i
pel broc que en sobresurt. Fou una aigua molt apreciada, potser per
això se'n diu de la Mare de Déu. Al costat mateix, hi trobem una
bassa on es va acumulant l'aigua. Encara avui es poden veure unes
pretensions modernistes, com si es volgués fer una font de jardí.
 |
| La font de la Mare de Déu |
Una vegada
vistes aquestes dues fonts tornem al camí d'on veníem i continuem
fins a la pista de Sant Joan. En el moment que sortim al camí ample,
veurem com al costat mateix del barranc, a la zona ombrívola surt un
petit sender que després d'una forta pujada es decanta cap a
l'esquerra. En aquest punt si traspassem el barranc, a la banda obaga
en una cinglera de gresos i brolla la Font del Cambril, amb un cabal
molt baix, però sembla estable.
 |
| Font del Cambril |
Només hem vist
tres exemples de fonts, però en podíem haver anomenat moltes més,
com la dels Rasos, força més amagada i amb una gran bassa que
sorprèn per les dimensions, la del Solà o la de, l'Amistat que rega
diversos camps, ja a la zona de la Canal.
Per tant, només
visitant les fonts de la Gruta i de la Mare de Déu es pot fer una
excursió propera i ben muntanyenca que es pot completar visitant la
font del Cambril tot pujant a la Pasquala, o seguir la pista fins
Sant Joan o, també completant la ruta de l'ajuntament cap el Roquer
del Penitent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada