dijous, 8 de maig del 2014

L'escurçó



Un dels animals més temibles que podem trobar a les muntanyes de Prades és l’escurçó. Concretament, l’escurçó ibèric (Vipera latasti). Una serp que es troba present a la Península Ibèrica i al nord del Magrib. A Catalunya, la podem trobar a tot el país excepte al Pirineu. Especialment present a les muntanyes mitjanes de la meitat sud de Catalunya; serralada litoral i prelitoral, als indrets secs i assolellats, fins algunes parts del Pirineu.  
Clot del Llop, 2012

És l’escurçó amb el verí menys tòxic de les que podem trobar al Principat, tanmateix, malgrat que la mossegada no és mortal, es precisa atenció mèdica i, en casos extrems la utilització d’un sèrum antiofídic. S’ha de tenir present que només ens mossegarà excepcionalment, si es veu realment amenaçada,  fet que es pot donar més fàcilment a la tardor,  ja que en aquesta època té el costum d’enfilar-se a arbustos, i en passar pel seu costat el perill augmenta, tan pel fet que se senti amenaçada, com perquè la mossegada es podria donar en llocs més perillosos com el coll o la cara.
Ara bé, no ens hem de posar en els pitjors dels escenaris, car en la majoria d’ocasions les veurem al mig dels camins “prenent el sol”. Justament, l’escurçó la trobarem a les hores crepusculars i nocturnes a l’estiu, i a les hores diürnes a la primavera i la tardor. Especialment, present en entorns assolellats, en zones rocoses i pedregoses, per bé que també la podrem trobar en zones boscoses i arbustives més denses.
Petit exemplar a la zona de la Tossa, 2014

Aquesta serp té colors que varien des de tons grisosos clars fins a bruns foscos. A la zona vertebral trobem una característica banda o ratlla en ziga-zaga de colors foscos que ressegueix el cos de la serp. També en els flancs hi ha un seguit de taques més o menys circulars, que recorren tota la llargària de l'ofidi. L’altra element diferenciador és el cap el qual és triangular amb les pupil·les el·líptiques i amb petites escates, majors a les zones supraoculars on són més desenvolupades. Normalment té una llargada de 40-60 centímetres.
La seva alimentació es basa en micromamífers . La còpula es realitza a la primavera i al cap de pocs mesos la femella parirà de 5 a 8 espècies que ja tindran les característiques de les adultes, però només mesuraran uns 20 centímetres
La hibernació la fa en branques d’arbres o en galeries fetes per petits mamífers.  
Propera a Sant Joan, 2013

2 comentaris:

  1. Quin mal rotllo això de que a la tardor s'enfila pels arbusts, quin horror si te' trobes cara a cara. Per les fotos cada any en visites algun!!!

    ResponElimina
  2. Bon dia

    Sòc en Fèlix Amat del Museu de Granollers de Ciències Naturals. En el marc del projecte de recerca SerpCAT
    https://mcng.cat/recerca-bibio-reptils-i-amfibis/herpetologia-serpcat

    Estic fent una anàlisi de l'hàbitat de l'escurçó ibèric amb dades de molta precisió de la distribució geogràfica de l'espècie.

    Voldria demanar-l'hi si em podria passar alguna localització d'aquesta espècie amb la màxima precisió possible per tal de fer un transsecte per quantificar la vegetació i el substrat.

    Cordialment

    Fèlix Amat Orriols

    ResponElimina