Com hem vist, l’ús del gel natural és utilitzat de temps antic. Si ens acosten a casa nostra, sembla que hi ha documentats alguns pous de gel del segle XV i, potser XIV, a Bell-lloc (Santa Coloma de Queralt). El 1549 es documenta un pou a Poblet. Segurament és la datació concreta més antiga.
Segurament, els pous de gel més documentats de
Montblanc són els que es troben situats al Mas de la Pasquala a 720msnm, a una
hora de Montblanc. Encara avui es troben 2 pous, un situat a l’interior del
mateix mas, i un segon a 20 metres d’arribar en dit mas.
![]() |
Pous de gel a l'exterior del mas |
![]() |
Entrada lateral del pu exterior del mas |
Els pous de la Pasquala eren els que
subministraven el gel a la ciutat de Tarragona entre el 1772 i el 1839. Eren
propietat del Capítol de Canonges de la Catedral Primada i l’ajuntament de
Tarragona. Podria ser que el gel d'aquests pous es portés, una part, al pou de
gel de la Catedral de Tarragona.
![]() |
Situació del pou a l'interior del mas |
Aquests pous de gel estaven recoberts per teules i
es va prohibir que hi hagués pastures a l’ndret.
El 1839, sembla que fou la darrera vegada que els
canonges de la Seu de Tarragona i els regidors de l'Ajuntament d'aquella
ciutat, que posseïen conjuntament els pous de la Pasquala, van contractar
l'arrendament d'aquella neu a Ramon Cartanyà, de vilaverd, per un període de 2
anys (1840-41), per únicament seixanta lliures, contra les 100 lliures anuals
que s'havien convingut, entre les mateixes parts, per als tres anys anteriors,
de 1828-30. El negoci devia anar a la baixa, ja que més endavant l’arrendatari
del mas, un tal Francesc Forcada havia venut 30 cabirons i també fabricava calç.
El toc definitiu deuria ser la fabricació de gel artificial.
Actualment, a la Pasquala hi resten 2 pous, per bé
que Josep M. Grau en comptabilitza tres.
També hi ha documentat un pou al nucli de Montblamc, d’un tal Pau Vergonyós.
A l’actual terme de Montbanc, també trobem pous, o
restes de pous a altres punts. Per exemple, prop dels Cogullons encara es
conserva una part del pou de gel, on hi manca la cúpula. També a Rojals, a la
zona de les bassetes en queden restes. Finalment, també en trobem un, cobert
per la vegetació, al Mas de Mateu.
![]() |
Pou de gel, proper als Cogullons |
En altres zones properes, trobem restes de pous de
gel a Vilaverd, prop de l’estret de la Riba, al monestir de Poblet i un de
grans dimensions, proper a la Pena. Aquest pou de gel for construït pel
Monestir de Poblet ben entrat el segle XIX. Entre 1904 i 1907 l'antic pou s'habilità com a habitatge. De tots aquests, els pous de la
Pasquala, són dels més ben conservats a totes les muntanyes de Prades. Un
patrimoni que cal valorar i conservar.
![]() |
Pou de gel, de grans dimensions, a la Pena |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada