 |
| Farigoles al terme de Montblanc aquest 2013 |
Abans de continuar amb la segona part de la Tossa, canviarem de temàtica i us parlaré d'una
de les plantes més reconegudes d'aquestes contrades: la farigola.
En català occidental
anomenada timó. Es distribueix per tot el Mediterrani i, de forma
secundària, s'estén per altres zones europees. La planta té usos
tan culinaris com remeiers.
És
una mata perenne aromàtica de fins a 30-40 cm d'alçada Les tiges
són llenyoses i les fulles són d'un color verd apagat per l'anvers
i d'un color blanquinós pel revers, ja que està cobert de pèls
blancs. Les flors són hermafrodites i tenen 5 sèpals i 5 pètals.
L'època
de floració és a la primavera entre març i juny i la trobarem a
les solanes en terrenys calcaris o argilosos.
Quan
l'anem a recollir hem de tenir en compte d'agafar només la part
superior de la planta (mai per les arrels!) i és recomanable que en
cada planta deixem una part de les flors.
És
aconsellable anar-les a collir en lluna plena ja que les
propietats i les virtuts de les plantes estan reforçades, doncs la
lluna plena altera la saba, a més, així les trobarem florides i,
segons la veu popular no els hi caurà la flor.
Era
tradicional de dir que el millor moment de collir la farigola era
quan Jesús era al monument, per tant, el divendres Sant dia que
compleix els aspectes anteriors.
Una
vegada les tinguem recollides és bo d'assecar-les en llocs ombrívols
i poc humits. Quan estigui seca en podrem fer les infusions i els
usos pertinents.
Una de
les aplicacions que trobem a la farigola són les qualitats
remeieres. La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany ha aprovat
els següents usos: tos improductiva i bronquitis.
 |
| Planta farigola |
Tot hi
que s'utilitza per altres usos com refredats, laringitis o
faringitis, entre altres. Generalment la prepararem com a infusió.
La farigola també té aplicacions culinàries,
per exemple com a espècie (les flors), acompanyant a salses o en les
reconegudes sopes de farigola, sovint receptades per a règims.
Acabarem
amb alguna curiositat. Els metges egípcis utilitzaven la farigola
com a ungüent pels embalsaments.
Segons
els grecs, la farigola naixia de les llàgrimes derramades per
Helena, les quals tenien poders curatius.
Els
romans la van introduir a la cuina, perfumant vins i formatges.
A
l'època medieval les dames la regalaven al cavaller estimat com a
símbol de protecció en les batalles.
Encara
avui, es mantenen certes tradicions com, per exemple, si es posa la
farigola sota el coixí s'impedeixen els malsons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada