dissabte, 13 d’abril de 2013

Farigola (Thymus vulgaris)

Farigoles al terme de Montblanc aquest 2013
Abans de continuar amb la segona part de la Tossa, canviarem de temàtica i us parlaré d'una de les plantes més reconegudes d'aquestes contrades: la farigola.
En català occidental anomenada timó. Es distribueix per tot el Mediterrani i, de forma secundària, s'estén per altres zones europees. La planta té usos tan culinaris com remeiers.
És una mata perenne aromàtica de fins a 30-40 cm d'alçada Les tiges són llenyoses i les fulles són d'un color verd apagat per l'anvers i d'un color blanquinós pel revers, ja que està cobert de pèls blancs. Les flors són hermafrodites i tenen 5 sèpals i 5 pètals.
L'època de floració és a la primavera entre març i juny i la trobarem a les solanes en terrenys calcaris o argilosos.
Quan l'anem a recollir hem de tenir en compte d'agafar només la part superior de la planta (mai per les arrels!) i és recomanable que en cada planta deixem una part de les flors.
És aconsellable anar-les a collir en lluna plena ja que les propietats i les virtuts de les plantes estan reforçades, doncs la lluna plena altera la saba, a més, així les trobarem florides i, segons la veu popular no els hi caurà la flor.
Era tradicional de dir que el millor moment de collir la farigola era quan Jesús era al monument, per tant, el divendres Sant dia que compleix els aspectes anteriors.
Una vegada les tinguem recollides és bo d'assecar-les en llocs ombrívols i poc humits. Quan estigui seca en podrem fer les infusions i els usos pertinents.
Una de les aplicacions que trobem a la farigola són les qualitats remeieres. La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany ha aprovat els següents usos: tos improductiva i bronquitis.
Planta farigola
Tot hi que s'utilitza per altres usos com refredats, laringitis o faringitis, entre altres. Generalment la prepararem com a infusió.
La farigola també té aplicacions culinàries, per exemple com a espècie (les flors), acompanyant a salses o en les reconegudes sopes de farigola, sovint receptades per a règims.
Acabarem amb alguna curiositat. Els metges egípcis utilitzaven la farigola com a ungüent pels embalsaments.
Segons els grecs, la farigola naixia de les llàgrimes derramades per Helena, les quals tenien poders curatius.
Els romans la van introduir a la cuina, perfumant vins i formatges.
A l'època medieval les dames la regalaven al cavaller estimat com a símbol de protecció en les batalles.
Encara avui, es mantenen certes tradicions com, per exemple, si es posa la farigola sota el coixí s'impedeixen els malsons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada